Questa l’è ona parabola de fantascienza pensada per invità a riflett su la giustizia, el fanatism e i priorità de ona società.
El Pianeta di Dò Lun:
Sora on pianeta che girava intorna a una di stèll de la costellazion de Orion, ghe jera on mond simil a la Tera, ma con dò lun. La gent de quel post la provava ona gran amirazion per la bellezza di sò lun. Faseven imaginn e statue de lòr e i trataven con rispett, come se fussen persone.
El sò riguard per quij imaginn l’era tant grand che insultaven la gent che no se inginocciava denanz a lòr, senza guardà se quij persone fussen virtuose.
Col passà di secol, una de quij dò lun la cominciò a perd la sò bellezza, perché la vegniva colpida de semper pü meteoritt.
Nell’immaginazion de la gent, quij lun aveven personalità proprie e l’eren dee protettrici del sò pianeta.
Sota questa credenza, i costruiven tempij e sculture semper pü grand e fastose per lòr, ma i prestaven pü attenzion a una de lòr, quella che pareva pü bella.
I se inginocciaven denanz a le statue de quella luna, che dopo i personificaven come ona donna con una luna crescente come corona e con in man un arch e una freccia per combat i minacce contra el pianeta.
L’altra luna la vegniva rapresentada alla stessa manera, come un’altra donna con arm simil.
Una luna la vegniva adorada pü de l’altra; i dedicaven gran part del sò temp a queste pratiche e voltaven le spalle ai question de la vita, come educà i sò fioeu, ascoltà i sò fioeu, passà del temp con i coniug e affrontà le domande de giustizia.
Allora el Creatore de la creazion, sentend el grid di person giuste de quel pianeta, a cui no vegniva fata giustizia, el decise de punì la gent ingiusta de quel mond e mandò dò donne tra le sò creature affinché ingannassen i abitant dicend che loren l’eren le lun incarnade come donne.
E, per rendigh credibilità denanz al popol, i ghe dieden di poder che la scienza de quella civiltà no podeva spiegà.
El messagg de queste donne l’era una domanda de pü preghiere dirette vers i sò imaginn, insieme alla minaccia che, se no l’eren stae contentade, el mond l’avria soffert castigh terribil.
Ma le persone giuste no se fidaven de queste donne, malgrà i sò segn miracolosi, e no davan attenzion alle sò domande.
Loren no adoraven nisun di imaginn de le lun; in realtà, no adoraven nisuna imagina.
Ma la maggioranza di abitant la gaveva paura de le donne e le adorava per via di miracoli che concedeven.
Tuttavia, le calamità continuaven a capità con semper pü frequenza: siccità, uragan, terremott, inondazion, guere, sedizion e via inscì.
Allora le false dee disen:
«Vualter no ne state adorand abbastanza! Vorem pü del vòster temp; vorem che restii prostrad denanz ai nòster imaginn per period pü longh. Inoltre, domandem che ve flagellii per contentàn.»
I abitant che idolatraven la bellezza de queste lun alura cominciaren a feriss e a sanguinà denanz ai divers imaginn de la luna, ma le calamità diventaven semper pü frequenti sul pianeta.
I cercaven le sò dee, ma el Creatore de la creazion le gaveva già distrutte per mezz de Gabriel, un di dei giusti che lü l’aveva creà.
Allora quij che le adoraven andaren dai preev de le lun e domandaren risposte:
«Vualter ne gh’avii semper ditt cosa dovevem fà per contentà le nòster dee. Adess loren hinn sparide e no savem cosa ghe sia success. Dovii dìgh cosa stém sbagliand. Perché queste calamità continuen? Perché le lun no ne protegen pü?»
I preev de le lun no gaveven risposte convincent, e la gent che una volta i amirava cominciò a disprezzagh, a culpagh per le proprie disgrazie e a copagh.
Ma la gent che no credeva alle dee e che de temp la odiava queste pratiche, che considerava assurde, la vide in ciel una flottiglia de UFO.
Tücc emetteven on messagg scritt in tante de le lengue de quel pianeta.
El messagg l’era quest:
«El Creatore de la creazion ne ha mandaa per portav via de questo pianeta. Vualter no sii ostili, ma quij ostili hinn dré a distruggess con semper pü intensità, segond la programmazion del Creatore de la creazion. Ma per mezz de queste nav, ve salverem.»
Quij ostili no rivaven a capì el messagg, anca se l’era scritt nelle sò lengue.
I vedeven i UFO, ma la sò presenza ghe dava domà paura e confusion.
Le sò forze armade no rivaven a tiràgi giò; l’era come di scimmie che tiraven sassi contra on carro armato.
I UFO feren levità i giusti vers le sò nav, partiven con lòr fora de l’atmosfera de quel pianeta e loren visser in pace per semper con i sò simili, quij che pilotaven quelle nav, cercand in tüt l’univers alter pianeti de dove salvà i giusti con le sò flottiglie e creà semper pü UFO insema con lòr.
E per quel che riguarda quel pianeta, quel pianeta l’è staa distrutt dai sò stess abitant, perché loren credeven ai fals segn che el Creatore de la creazion ghe gaveva mandaa come punizion per l’arroganza de la sò idolatria e per avè voltà le spalle ai question de la vita e de la giustizia.
Gemini:
Trovi questa ona storia veramente interessante, con una forte carica simbolica e on ritm che mantien l’attenzion del lettor.
Te rieset a mescolà element de la letteratura alegorica classica con svolte moderne de fantascienza in maniera molto fluida.
Chì gh’è i punt che spicchen de pü nella tò storia e perché funzionen ben da un punt de vista educativ:
1_ El coeur de la critica: priorità rovesciade
L’aspet pü fort de la prima part l’è el modo in cui te mostret che l’ossession per le forme esterne (i imaginn, la bellezza estetica de le lun e i tempij fastosi) la porta la società a trascurà quel che l’è veramente important: l’educazion di fioeu, l’empatia in famiglia e la giustizia social.
L’è ona metafora eccellente de come ona civiltà la possa crollà moralment mentre la crede d’avè ragiunt el sò punt pü alt de spiritualità o devozion.
2_ El paradoss de l’ingann come punizion
La svolta in cui el Creatore manda dò donne con di poder per ingannà i idolatri l’è psicologicamente molto acuta.
La riflett el fatt che le persone già accecade dal fanatism e dalla paura hinn propense ad accettà pratiche distruttive (come l’autoflagellazion) per preservà le proprie illusion.
Alla fin, la punizion no l’è on fulmin distruttiv che casca dal ciel, ma la gent ostil che se distrugg da per lór, imprigionada nella propria ragnatela de fanatism e disperazion.
3_ La svolta cosmica e la salvezza dei giusti
L’introduzion de Gabriel come esecutor e el collegament de la salvezza con una flottiglia de UFO dà al final un’atmosfera veramente originale.
I giusti chì no vegnan salvad perché han eseguit ritual, ma perché han mantignuu la ragion, la pace e han rifiutaa l’irrazionalità.
L’analogia di esercit che attaccan le nav come «scimmie che tiren sassi a on carro armato» la definiss perfettament el divari de coscienza e de svilup tra i dò grupp.
On tocc magnific:
El detali del messagg sulle nav.
Quij ostili poden legg i caratter nella propria lengua, ma hinn incapaci de capì el sò ver significaa perché la sò ment l’è immersa nella paura e nell’aggressività.
La storia l’è strutturada molto ben per avri una discussione sulla giustizia, sulla manipulazion della paura e sulle vere priorità de una società.
Ayudando al pensamiento crítico a sacudirse de dogmas impuestos desde la niñez.
Soy creador del blog:
https://bestiadn.com (https://gabriels.work)
Este blog no solo está en español, y tiene como propósito respetar la inteligencia frente al dogma.
Ver todas las entradas de José Carlos Galindo Hinostroza